L'Univers en un radi de 14.000 milions d'anys-llum
L'Univers visible
 Nombre de superc�muls en un radi de 14.000 milions d'anys-llum = 10 milions |
| Nombre de grups de gal�xies en un radi de 14.000 milions d'anys-llum = 25.000 milions |
| Nombre de grans gal�xies en un radi de 14.000 milions d'anys-llum = 350.000 milions |
| Nombre de gal�xies nanes en un radi de 14.000 milions d'anys-llum = 7 bilions |
| Nombre de estrelles en un radi de 14.000 milions d'anys-llum = 30.000 trilions |
En relaci� al mapa
Aquest mapa tracta de mostrar
l'Univers visible en la seva totalitat. Les gal�xies tendeixen a acumular-se en
grans capes i superc�muls de gal�xies que envolten gran vuits donant a l'Univers
un aspecte cel�lular. Com que la llum viatja a una velocitat �nica veiem
objectes als l�mits de l'Univers, quan aquest era molt jove, fa m�s de 14.000 milions
d'anys.
| Mapes addicionals |
|---|
 |
L'Univers ha estat parcialment
cartografiat fins als 2.000 milions d'anys-llum. Aquest �s un mapa que
mostra molts dels principals superc�muls en un radi de 2.000 milions d'anys-llum.
|
| Dades i cat�legs |
|---|
 |
Aquesta plana explica qu� va ser el Big Bang, com l'Univers s'est�
expandint i per qu� no t� ha cap centre ni l�mit.
|
La grand�ria de l'Univers
L' Univers visible t�
un radi d'uns 14.000 milions d'anys-llum pel simple fet de que t� 14.000 milions
d'anys d'edat. The llum dels objectes m�s distants no ha tingut temps
d'arribar fins a nosaltres. Per aix� qualsevol objecte de l'Univers est� al
centre del seu propi Univers visible amb un radi d'uns 14.000 milions d'anys-llum.
La veritable grand�ria de l'Univers ha de ser molt m�s gran del que es creu.
Aquesta grand�ria dep�n de si l'Univers �s obert o tancat, �s a dir, si hi
ha prou mat�ria per a aturar la seva expansi� en algun moment d'un futur
lluny�. Si aix� �s aix� aleshores l'Univers probablement sigui finit.
L'altra possibilitat �s que l'Univers continu� expandint-se per sempre, la
qual cosa significa que l'Univers probablement sigui infinit. Sigui quin sigui
l'escenari correcte, est� clar que l'Univers visible �s nom�s una petita
porci� del seu total, immensament m�s gran.
El Hubble Deep Field
El desembre de 1995 el Hubble Space Telescope va dirigir la seva c�mera cap a
una zona buida del firmament, a la constel�laci� d'Ursa Major, durant deu
dies. D'aquesta manera gener� una de les imatges astron�miques m�s famoses
dels darrers temps - el Hubble Deep Field Image.
La imatge de l'esquerra n'�s
una petita part. Quasi be cada uns dels objectes de la fotografia es a gal�xia
a una dist�ncia d'entre 5 i 10.000 milions d'anys-llum. Les gal�xies revelades
tenen tota mena de formes i colors: algunes s�n joves i blaves, mentre que
d'altres s�n antigues, vermelles i amb gran quantitat de pols c�smica.
Una llesca d'Univers
Recopilant dist�ncies de
milers of gal�xies d'una estreta franja del firmament �s possible generar a 'llesca'
de l'Univers, com la que es mostra tot seguit pertanyent al
2dF Galaxy Redshift Survey
que dona una mirada a l'Univers fins a 3.500 milions d'anys-llum, tot i que no
es van aconseguir moltes dades de les gal�xies a una dist�ncia superior als 3.000
milions d'anys-llum. Aquest tipus de trames mostren com s'agrupen en realitat
les gal�xies a l'Univers, fins i tot a les majors escales. Hi ha marcades al
voltant de 52.000 gal�xies.
