Aquest és a mapa de l'Univers a uns distància de 500 milions s'anys-llum. Mostra la majoria dels supercúmuls galàctics més importants que envolten el supercúmul de Virgo. Aquests supercúmuls no estan aïllats a l'espai sinó que amb moltes altres concentracions més petites de galàxies formen part d'extensos murs de galàxies que envolten grans buits. Tres dels més grans d'aquests murs prop de nosaltres estan assenyalats al mapa així com alguns dels buits més grans. Hi ha alguns centenars de milers de galàxies en un radi de 500 milions anys-llum per això fins i tot a aquesta escala la nostra galàxia és un objecte gaire be insignificant. Hi ha una versió en negatiu d'aquest mapa, per a imprimir-lo més fàcilment.
Aquesta és una llista dels cúmuls de galàxies més propers inclosos al catàleg Abell. Hi ha els cúmuls de galàxies que contenen centenars de grans galàxies. I també s'ha afegit el Cúmul de Virgo - George Abell el va excloure del seu catàleg perquè abastava un àrea massa gran del cel per a aparèixer a una única placa fotogràfica).
Els cúmuls més propers del catàleg d'Abell
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Número Coordenades Coordenades R Desplaç. Distància Supercúmul
d'Abell equatorials supergalàc. al roig milions del que forma
anys-llum part
AR Dec L° B° (H=70)
Virgo 12 29,6 +11 49 103,3 -2,8 1 ,0037 52 Virgo
A3526 12 48,9 -41 18 156,4 -11,4 0 ,0102 142 Centaurus
A3565 13 36,7 -33 58 151,8 -0,4 1 ,0111 154 Centaurus
A1060 10 36,9 -27 32 139,4 -37,5 1 ,0114 158 Hydra
A3627 16 15,5 -60 54 188,1 +7,1 1 ,0145 201
A3574 13 49,2 -30 18 149,2 +3,3 0 ,0148 205 Centaurus
A262 01 52,8 +36 09 335,0 -2,0 0 ,0151 209 Perseus-Pisces
A3742 21 06,7 -47 09 229,7 +20,5 0 ,0152 211 Pavo-Indus
A426 03 18,6 +41 31 347,7 -14,1 2 ,0167 231 Perseus-Pisces
A194 01 25,6 -01 30 297,1 -7,8 0 ,0168 233
A347 02 25,8 +41 52 342,8 -5,5 0 ,0172 238 Perseus-Pisces
A3656 20 00,5 -38 32 221,8 +33,6 0 ,0178 246 Pavo-Indus
A3698 20 36,0 -25 17 237,8 +42,2 1 ,0188 260 Pavo-Indus
A569 07 09,2 +48 37 29,1 -25,6 0 ,0189 262
A1367 11 44,5 +19 50 92,2 -10,5 2 ,0208 288 Coma
A779 09 19,8 +33 46 60,9 -29,7 0 ,0217 300
A3581 14 07,5 -27 01 147,6 +8,3 0 ,0218 301 Centaurus
A1656 12 59,8 +27 59 89,6 +8,2 2 ,0219 303 Coma
A2870 01 07,7 -46 55 251,0 -13,5 0 ,0225 311 Phoenix
A400 02 57,6 +06 02 312,0 -27,4 1 ,0232 320
A2877 01 09,8 -45 54 252,1 -13,8 0 ,0235 324 Phoenix
A634 08 14,6 +58 03 37,2 -14,4 0 ,0253 349
A3389 06 21,8 -64 58 211,0 -40,4 0 ,0255 352
A2666 23 50,9 +27 09 320,0 +21,1 0 ,0260 358
A2806 00 40,2 -56 10 240,9 -11,0 0 ,0265 365 Phoenix
A539 05 16,6 +06 27 336,9 -57,1 1 ,0272 375
A2199 16 28,6 +39 31 72,4 +50,2 2 ,0287 395 Hercules(a)
A2836 00 53,7 -47 37 249,9 -11,3 0 ,0288 397 Phoenix
A4038 23 47,7 -28 08 264,7 +6,8 2 ,0288 397
A2197 16 28,2 +40 54 70,5 +49,5 1 ,0296 407 Hercules(a)
A3747 21 08,7 -43 30 232,3 +23,4 0 ,0298 410
A2634 23 38,3 +27 02 319,5 +23,9 1 ,0298 410
A2731 00 10,2 -56 59 239,1 -7,2 0 ,0300 413 Phoenix
A1177 11 09,5 +21 42 87,1 -17,3 0 ,0304 418 Leo
A2896 01 18,3 -37 06 261,3 -14,0 0 ,0306 421 Phoenix
A3537 13 01,0 -32 26 148,2 -7,1 0 ,0308 424
A1016 10 27,0 +10 59 92,8 -31,1 0 ,0310 426 Leo
A2162 16 12,5 +29 32 88,9 +50,3 0 ,0310 426 Hercules(a)
A999 10 23,4 +12 51 90,4 -31,1 0 ,0311 428 Leo
A1185 11 10,8 +28 41 80,8 -13,9 1 ,0313 430 Leo
A397 02 57,0 +15 57 322,0 -23,3 0 ,0315 433
A189 01 23,7 +01 39 300,0 -6,5 1 ,0316 434
A496 04 33,6 -13 15 295,9 -55,7 1 ,0317 436
A1267 11 27,9 +26 51 84,1 -11,3 0 ,0317 436 Leo
A3390 06 25,0 -37 21 222,1 -67,4 1 ,0321 441 Columba
A1314 11 34,8 +49 02 64,5 -0,7 0 ,0323 444
A1257 11 26,1 +35 19 76,2 -8,1 0 ,0332 456 Leo
A1142 11 00,9 +10 33 97,1 -23,7 0 ,0337 463 Leo
A2052 15 16,8 +07 00 119,2 +36,0 0 ,0338 464 Hercules(b)
A2147 16 02,3 +15 54 110,0 +48,5 1 ,0338 464 Hercules(b)
A1228 11 21,5 +34 20 76,7 -9,3 1 ,0340 467 Leo
A2063 15 23,0 +08 38 117,7 +37,8 1 ,0341 468 Hercules(b)
A3193 03 58,2 -52 20 240,0 -39,5 0 ,0345 474
A3381 06 09,9 -33 36 234,0 -69,4 1 ,0347 476 Columba
A260 01 51,9 +33 10 332,1 -2,9 1 ,0351 482
A1836 14 01,7 -11 36 132,5 +12,5 0 ,0351 482
A2151 16 05,2 +17 45 107,3 +49,4 2 ,0354 486 Hercules(b)
A3570 13 46,8 -37 55 156,2 +0,2 0 ,0354 486 Shapley
A3664 20 14,0 -80 39 209,6 -6,9 1 ,0357 490
A2995 02 15,2 -24 50 275,9 -24,4 1 ,0360 494
A3575 13 52,6 -32 53 151,9 +3,1 0 ,0365 501 Shapley
|
Columna 1: Número del cúmul al catàleg d'Abell.
Columna 2: Ascensió recta en hores i minuts per al 2000.
Columna 3: Declinació en graus i minuts d'arc per al 2000.
Columna 4: Longitud supergalàctica.
Columna 5: Latitud supergalàctica.
Columna 6: 'Tipus de riquesa' del cúmul. Ve a ser el nombre de
galàxies molt brillants al cúmul:
0 = 30-49 galàxies, 1 = 50-79 galàxies, 2 = 80-129 galàxies.
Columna 7: Desplaçament al roig del cúmul en relació a la radiació còsmica de microones.
Columna 8: Distància al cúmul en milions d'anys-llum assumint que
la constant de Hubble és 70 km/s/Mpc.
Columna 9: Supercúmul del que forma part el cúmul.
Referències:
Abell G, Corwin H, Olowin R, (1989), A catalogue of Rich Clusters of
Galaxies, Astrophys J Supp, 70, 1.
Struble M, Rood H, (1999), A compilation of redshifts and velocity
dispersions for ACO clusters, Astrophys J, 125, 35.
![]() |
Lectura recomanada |
|---|---|
| La millor introducció al tema dels supercúmuls és el llibre 'Large-Scale Structures in the Universe' d'Anthony Fairall, (Wiley, 1998). És un text introductori que explica tant la història com el futur global del tema i que també inclou mapes molt precisos (en dues dimensions) de la distribució de les galàxies a l'Univers proper. Alguns exemples dels seus mapes galàctics poden examinar-se a aquest document escrit per ell i cinc col·legues el 1990. |