El diagrama Hertzsprung-Russell
El diagrama més conegut de l'astronomia és el de Hertzsprung-Russell.
Aquest diagrama relaciona la lluminositat (magnitud absoluta) amb el color de the
estrelles que abasta des de les estrelles d'alta temperatura i color blanc
blavós a la banda esquerra del diagrama fins ales de baixa temperatura, estrelles
vermelles a la banda dreta.
El diagrama que reproduďm és un dibuix de 22.000 estrelles del catŕleg Hipparcos
juntament amb 1.000 estrelles de baixa lluminositat (vermelles i nanes
blanques) del Gliese Catalogue d'estrelles properes. Les estrelles nanes
normalment cremen l'hidrogen tal com ho fa el Sol i estan a una franja que va
des de la part superior esquerra fins a la inferior dreta anomenada la Seqüčncia
Principal. Les estrelles gegants s'agrupen a l'extrem dret de la part superior
del diagrama. A sobre d'elles les més rares gegants i supergegants brillants. A
la part inferior esquerra hi ha la franja de les nanes blanques: els nuclis
morts d'estrelles antigues que no tenen prou front d'energia interna i que
durant milers de milions d'anys es van refredant lentament desplaçant-se cap a
aquesta zona del diagrama.
Les classes d'estrelles segons la seva lluminositat
Es classifiquen en cinc classes principals:
- I Supergegants
- Molt massives i lluminoses prop del final de les seves vides. Estan
subclassificades com Ia o Ib; Ia representa el tipus més brillant
d'aquesta classe d'estrelles y són molt rares: 1 entre un milió d'estrelles
és una supergegant. La supergegant més propera és Canopus (F0Ib) a 310
anys-llum de distŕncia. Alguns altres exemples són Betelgeuse (M2Ib), Antares (M1Ib)
i Rigel (B8Ia).
- II Gegants brillants
- Tenen una lluminositat intermitja entre les gegants i les supergegants.
Alguns exemples són Sargas (F1II) i Alphard (K3II).
- III Gegants Normals
- Són principalment estrelles de baixa massa que estan al final de les
seves vides i que s'han inflat per a convertir-se en una gegant. Aquesta
categoria també inclou algunes estrelles d'alta massa evolucionant cap a
l'estŕtus de supergegants. Alguns exemples són Arcturus (K2III),
Hadar (B1III) i Aldebaran (K5III).
- IV Subgegants
- Estrelles que estan evolucionant cap a l'estŕtus de gegants o supergegants.
Alguns exemples són Alnair (B7IV) i Muphrid (G0IV). Cal també fer notar
que Procyon estŕ entrant en aquesta categoria i per tant és: F5IV-V
- V Nanes
- Totes les estrelles normals que cremen hidrogen. Les estrelles estan la
majoria de les seves vides en aquesta categoria abans d'evolucionar en l'escala.
Les estrelles de Classe O i B d'aquesta categoria són molt lluminoses i
generalment més brillants que la majoria d'estrelles gegants. Alguns exemples
són el Sol (G2V), Sirius (A1V), i Vega (A0V).
