Un Atles de l'Univers - Glossari

Any-llum: Distància que recorre la llum en un any. És igual a 0,3066 parsecs, 9.461.000 milions de km or 63.240 unitats astronòmiques.
Ascensió recta: Veure coordenades equatorials.
Associació: Veure associació OB.
Associació estel·lar: Veure associació OB.
Associació OB: Grup poc dens de desenes o centenars d'estrelles molt brillants escampades per una zona de l'espai d'alguns centenars d'anys-llum. Les estrelles d'una associació OB es van formar a la mateixa zona i s'allunyen lentament les unes de les altres. Normalment estan als braços espirals de les galàxies.
Catàleg Abell: Catàleg de 2712 cúmuls rics de galàxies elaborat per George Abell el 1958 a partir d'un detallat examen de les plaques fotogràfiques del Palomar Sky Survey. Va ser ampliat el 1989 per George Abell, Harold Corwin i Ron Olowin per a incloure-hi 1.364 cúmuls rics de la part més meridional de l'hemisferi austral no coberta pel Palomar Sky Survey original. Conté la majoria dels cúmuls de galàxies més rics en un radi de 3.000 milions d'anys-llum.
Catàleg Barnard: Catàleg de 349 nebuloses fosques al nord de la declinació -35° elaborat per E Barnard el 1927.
Catàleg Bonner Durchmusterung: Catàleg de 325.037 estrelles boreals elaborat entre 1859 i 1862 amb un suplement de 134.833 estrelles australs fet el 1886. Més tard es van afegir dos catàlegs d'estrelles australs encara més grans: el Cordoba Durchmusterung (613.959 estrelles) produït entre 1892 i 1932, i el Cape Photographic Durchmusterung (454.877 estrelles) elaborat entre 1895 i 1900.
Catàleg d'estrelles brillants: Catàleg estel·lar de quasi be totes les estrelles més brillants que les de magnitud +6.5 publicat pel Yale University Observatory. La versió original es va publicar el 1908 com el Harvard Revised Photometry Catalog. La versió actual és la cinquena edició i conté 9.096 estrelles.
Catàleg Giclas: Nom usual que es dóna al catàleg Lowell Proper Motion Survey elaborat a la dècada de 1970 que conté 11.747 estrelles amb un moviment propi considerable.
Catàleg Gliese: Nom usual que es dóna als tres catàlegs d'estrelles properes compilat per W Gliese (i més tard per H Jahreiß) de 1957, 1969 i 1993. El terer catàleg que inclou 3.803 estrelles en un radi de 25 parsecs només es va editar en format preliminar, i malgrat els intents de fer un quart catàleg, no hi ha signes de la seva aparició.
Catàleg Harvard Revisat: Veure Catàleg d'estrelles brillants.
Catàleg Henry-Draper: Catàleg d'estrelles de classes espectrals de 272.150 elements elaborat entre 1918 i 1924.
Catàleg Hipparcos: Catàleg de 118.218 estrelles inspeccionades pel satèl·lit Hipparcos que es va posar en òrbita el 1989. Recopilà les paral·laxis de les estrelles proporcionant distàncies acurades a desenes de milers d'estrelles en un radi de 1.000 anys-llum.
Constant de Hubble: Valor que descriu el factor amb el qual l'Univers s'expandeix amb el temps. La constant de Hubble ajuda a determinar la grandària i edat de l'Univers, i també s'usa Per a convertir el desplaçament al roig d'una galàxia a una distància estimada. La constant de Hubble no és coneguda amb precisió però es considera dins del rang comprès entre 55 i 80 km/s/Mpc.
Catàleg IC: Index Catalog. Un suplement del catàleg NGC amb 5.386 cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies. Actualment és una combinació de dos catàlegs, el primer publicat el 1895 i el segon el 1908. Veure també catàleg NGC.
Catàleg NGC: New General Catalog de 7.840 dels més brillants cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies publicat per J Dreyer el 1888. Veure també Catàleg IC.
Catàleg Yale: Veure catàleg d'estrelles brillants.
Classificació estel·lar: Veure classificació espectral.
Classificació espectral: Sistema usat per a classificar estrelles. Hi ha set categories principals: O, B, A, F, G, K i M abastant des de les calentes de color blau blanquinós fins a les més fredes i vermelles. Un número (de 0 a 9) s'afegeix normalment per a denotar una subclasse. Una numeració romana s'afegeix de vegades per a indicar la grandària de l'estrella. Les estrelles supergegants són de classe I, les estrelles gegants són de classe III, i les estrelles més habituals de la seqüència principal són de classe V. (Els tipus II i IV estan entre aquests). El Sol és de tipus G2V, mentre que Arcturus (una estrella gegant taronja) és de tipus K2III.
Constel·lació: Patrons aleatoris d'estrelles al cel nocturn produït per l'alineament casual d'estrelles de diferents lluminositats i a diferents distàncies. Hi ha 88 constel·lacions - 48 van ser llistades pels antics grecs, i altres 40 s'hi van afegir després del 1600.
Coordenades equatorials: Sistema més comú de coordenades utilitzat pels astrònoms. Equivalen a la latitud i la longitud de la Terra projectades sobre el cel excepte que la longitud s'anomena Ascensió Recta i la latitud Declinació. Per raons històriques, l'Ascensió Recta no es mesura en graus sinó en 'hores': 24 hores equivalen a 360 graus. Una altra complicació és que aquest sistema de coordenades es desplaça lentament amb el temps: les posicions estel·lars de 1950, per exemple, són lleugerament diferents a les de l'any 2000.
Coordenades galàctiques: Sistema de coordenades basat en the pla de la Galàxia, centrat al Sol amb el punt zero de longitud i latitud dirigit directament al centre galàctic. Els símbols usats per a les coordenades galàctiques són l (longitud) i b (latitud). El punt zero de la latitud i la longitud galàctica està a AR = 17h 45m 37s Dec = -28° 56' 10", i the pol nord galàctic està a AR = 12h 51m2 6s Dec = +27° 07' 42", (coordenades època 2000).
Coordenades galactocèntriques: El mateix sistema que les coordenades galàctiques però centrat al centre de la galàxia. La petita incertesa en la distància al centre galàctic fa que aquests sistema no tingui una àmplia utilització.
Cúmul Abell: Veure Cúmuls rics de galàxies, Catàleg Abell .
Cúmul de galàxies: Concentració de galàxies que es mantenen unides a causa de la gravetat. El terme 'cúmul' es refereix un gran conjunt de vàries desenes o centenars de galàxies i el terme 'grup' s'usa per a designar un agrupament molt més petits.
Cúmul estel·lar: Veure cúmul estel·lar obert, cúmul globular.
Cúmul estel·lar obert: Cúmul d'estrelles que normalment conté alguns centenars de membres dins d'una regió que acostuma a tenir menys de 20 anys-llum de grandària. Normalment es troben prop de regions de formació estel·lar als braços espirals de les galàxies.
Cúmul globular: Cúmul esfèric de varis milers d'estrelles. Acostumen a tenir una grandària de 50 a 150 anys-llum i estan escampats per un halo esfèric que envolta les galàxies.
Cúmul ric de galàxies: Cúmul de galàxies que conté centenars de grans galàxies. El més proper és el Cúmul de Virgo. Els cúmuls més rics poden contenir milers de grans galàxies. La majoria dels cúmuls més rics en l'Univers proper estan inclosos al catàleg Abell.
Declinació: Veure coordenades equatorials.
Desplaçament al roig: Increment en la longitud d'ona de la llum causat pel moviment de la font de llum en la direcció de l'observador. Les velocitats més altes generen un desplaçament al roig més intens i proporciona per tant una mesura de la velocitat radial de la font. En un Univers en expansió les galàxies amb alts desplaçaments al roig estan a distàncies més grans que les galàxies amb petits desplaçaments cap al vermell. El desplaçament al roig també pot estar produït per la llum desviada per un intens camp gravitacional com el d'un forat negre.
Desplaçament propi: Lent desplaçament de les posicions aparents de les estrelles més properes en el transcurs de varis anys a causa del seu moviment independent dins de la galàxia. Fins i tot les més properes i febles requereixen centúries per a desplaçar-se un grau d'arc.
Estrella de neutrons: Nucli d'una estrella supergegant que ha col·lapsat durant una supernova de manera que està composta completament de neutrons. La majoria d'estrelles que tenen entre 8 i 60 masses solars acaben les seves vides d'aquesta manera poc freqüent generant una estrella de neutrons amb una massa aproximada de 1,4 vegades la del Sol. Les estrelles de neutrons tenen només 10 quilòmetres de diàmetre i tenen una densitat increïble; una tassa de matèria d'una estrella de neutrons tindria una massa de centenars de milions de tones. Veure també forat negre.
Estrella de la seqüència principal: Estrella normal de tipus solar que està cremant hidrogen en reaccions nuclears per a generar la seva energia. Altres tipus d'estrelles són: estrelles gegants, estrelles supergegants i nanes blanques.
Estrella gegant: Estrella de la grandària del Sol que està al final de la seva vida després d'alguns milers de milions d'anys expandint-se enormement a causa de canvis en el balanç energètic del seu nucli. La temperatura superficial baixa i l'estrella es fa més vermella, i està així alguns milions d'anys abans d'expulsar les seves capes externes i transformar-se en una nana blanca. Veure també Estrella nana, Estrella supergegant.
Estrella nana: Estrella normal a la seqüència principal similar al Sol que està cremant hidrogen en reaccions nuclears al seu centre. Les estrelles nanes més brillants poden ser molt més grans que el Sol. Veure també estrella gegant, estrella súpergegant.
Estrella nana blanca: Romanent moribund d'una estrella gegant que ha expulsat a gran distància les seves capes exteriors per a deixar a la vista un nucli molt calent. Només les nanes blanques més joves són ara mateix blanques, i durant milers de milions d'anys es refredaran lentament i canviaran a un color groc o taronja. Ocasionalment es converteixen en una nana negra morta, tot i que com l'Univers té menys de 15.000 milions d'anys d'edat encara cap s'ha refredat tant. Es classifiquen com de tipus D.
Estrella nana groga: Qualsevol petita estrella groga com el Sol. Es classifiquen com de tipus G.
Estrella nana marró: Una estrella fallida que era massa petita per a generar reaccions nuclears al seu interior. Poden ser molt comuns, però a causa del seu feble resplendor són molt difícils de detectar. Les nanes marrons no són en realitat de color marró, comencen les seves vides amb feble resplendor vermell i després esvaint-se. Les nanes marrons són més massives que els planetes, i la seva massa està entre 10 a 80 vegades la massa de Júpiter (o entre 0,01 i 0,08 la del Sol). Hi ha dos tipus principals de nanes marrons: les més calentes (entre 1.500K i 2.500K) són del tipus L; les més fredes (entre 200K i 1,500K) són del tipus T. Les més calentes de vegades es classifiquen com les estrelles nanes vermelles més fredes, de tipus M .
Estrella nana taronja: Estrelles amb una lluminositat compresa entre les grogues de tipus solar i les vermelles nanes. Es classifiquen com de tipus K.
Estrella nana vermella: Les estrelles més petites i febles. Al voltant del 80% de totes les estrelles són nanes vermelles malgrat que cap sigui visible des de la Terra a simple vista. Com que tenen una lluminositat inferior en un 1% que el Sol tenen una vida molt llarga; les més petites poden arribar a tenir molts milers de milions d'anys. Es classifiquen com de tipus M.
Estrella supergegant: Estrella d'aproximadament més de 10 masses solars esdevindrà una supergegant al final de la seva vida quan acabi de cremar el seu hidrogen causant l'expansió de les seves capes més externes. Les estrelles supergegants són les més grans i brillants de totes i normalment acaben explotant en una supernova creant una estrella de neutrons o un forat negre. Veure també estrella nana, estrella gegant
Estrella variable: Estrella que varies en la seva lluminositat. Hi ha varis tipus. Algunes poden variar en qüestió de minuts mentre d'altres canvien lentament durant varis mesos. Les primeres 334 estrelles variables descobertes a una constel·lació tenen assignat un codi de una o dues lletres som R Scuti o UV Ceti. Altres estrelles variables es designen com V335, V336, etc. Proxima Centauri, per exemple, és coneguda pels astrònomes com l'estrella variable V645 Centauri.
Forat negre: Format per una estrella súpergegant molt massiva que ha esclatat en forma de supernova al final de la seva vida creant un punt súperdens a l'espai del qual res pot escapar a causa de la seva atracció gravitacional. Una estrella probablement ha de tenir una massa de més de 40 vegades la del Sol per a crear un forat negre que acostuma a tenir unes 3 masses solars. Els forats negres es poden detectar pels efectes que tenen sobre les estrelles del seu voltant. Es creu que els centres de la majoria de galàxies, inclosa la nostra, tenen forats negres súper massius que han absorbit a milers d'estrelles.
Galàxia: Vasta concentració de fins a milers de milions d'estrelles. Hi ha quatre tipus principals de galàxies: galàxies el·liptiques, galàxies lenticulars, galàxies espirals i galàxies irregulars. La nostra galàxia conté 200.000 milions d'estrelles, però les més grans poden contenir varis bilions. Veure també Galàxia nana.
Galàxia barrada: Galàxia amb una brillant barra central formada per estrelles.
Galàxia el·líptica: Galàxia amb una forma quasi be circular o oval. Es classifiquen com de tipus E i en un rang que va des del tipus E0 (circular), fins al tipus E7 (molt el·líptica).
Galàxia espiral: Galàxia amb braços espirals. Hi ha de dos tipus principals: les que tenen una barra centra (SB), i les que no en tenen (S ó SA). Les galàxies espirals també estan subdividides en tipus a, b, c (i de vegades d), depenent del gruix dels braços espirals.
Galàxia irregular: Galàxia amb forma molt irregular i que, com queda clar, no té una estructura el·líptica or espiral. Es classifiquen com de tipus Irr.
Galàxia Lenticular: Galàxia que té forma de lent. Hi ha varis tipus intermedis que van des d'una galàxia el·líptica fins a una galàxia espiral. Es classifiquen com de tipus S0.
Galàxies nanes: Petita galàxia que normalment conté un nombre d'estrelles comprés entre un milió i alguns milers de milions. No hi ha una grandària establerta per a decidir quina galàxia es designa com a nana però qualsevol galàxia amb un d'uns 40.000 anys-llum pot ser considerada una nana.
Gran Galàxia: Veure Galàxia.
Grandària angular: Grandària angular d'un objecte expressada en forma d'angle. Es mesura en graus, minutes i segons d'arc.
Grup de galàxies: Concentració de galàxies que es mantenen unides a causa de la gravetat. El terme 'grup' es refereix normalment a un petit conjunt d'unes desenes de galàxies i el terme 'cúmul' s'usa per a agrupaments molt més grans.
Luyten, Willem: Astrònom que entre la dècada de 1930 i la de 1980 va localitzar milers d'estrelles properes en el transcurs d'algunes inspeccions intensives com la Bruce Proper Motion Survey de 1944 i la Luyten-Palomar Survey portada a terme a la dècada de 1970. Va fer varis catàlegs de desplaçament propi incloent-hi el Catàleg Luyten (L), el Catàleg Luyten-Palomar (LP), el Catàleg Luyten Two-Tenths Arcsecond (LTT), el Catàleg Luyten Four-Tenths Arcsecond (LFT), i el Catàleg Luyten Half-Second (LHS).
Magnitud: Veure magnitud aparent, magnitud absoluta.
Magnitud absoluta: Magnitud aparent d'un objecte que estigués a una distància exacta de 10 parsecs (= 32,6 anys-llum). Una estrella supergegant podria tenir una magnitud absoluta de -8 mentre que una feble nana vermella tindria una magnitud absoluta de +16. El Sol te una magnitud absoluta de +4,8, aproximadament a mig camí entre els dos extrems.
Magnitud aparent: Sistema usat per a assignar la lluminositat de les estrelles al cel. Les estrelles més brillant tenen números més baixos i les més febles els tenen més alts. Els objectes més febles visibles amb telescopis gegants tenen una magnitud de +30. Un bon telescopi portàtil podria veure fins a la magnitud +15. Amb binocles s'arriba a la magnitud +9 i les estrelles més febles visibles a simple vista tenen una magnitud de +6. Els objectes molt brillants tenen una magnitud negativa, l'estrella més brillant (tret del Sol) té una magnitud de -1.4, La Lluna plena la té de -12.7 i el Sol del migdia te una magnitud de -26.8.
Magnitud visual: Veure magnitud aparent.
Matèria fosca: Les estrelles visibles i les nebuloses suposen només una petita fracció de tota la matèria de l'Univers. La resta adopta una forma que no és fàcil de detectar, però que denota la seva clara existència a causa del seu efecte sobre el moviments de les estrelles a les galàxies i de les galàxies als cúmuls. Probablement consisteix en varis tipus de partícules subatòmiques.
Minut: Veure Minut d'arc.
Minut d'arc: Mesura per a petits angles. 1 minut d'arc = 1/60 de grau.
Nebulosa: Núvol de gas i pols interestel·lars. Les nebuloses brillants resplendeixen per la llum emesa pel gas del qual estan compostes (nebuloses d'emissió) o al reflectir la llum d'estrelles (nebuloses de reflexió) o per les dues raons. Les nebuloses fosques consisteixen en núvols de gas i pols no il·luminats. Les nebuloses planetàries són capes de gas ejectades per estrelles.
Nebulosa planetària: Embolcall de de gas en expansió que envolta una nana blanca calenta. Es forma al final de la vida d'una estrella gegant quan el nucli es contrau ejectant l'atmosfera més externa de l'estrella creant tant la nana blanca com la nebulosa. La intensa radiació de la nana blanca central fa que la nebulosa resplendeixi. Les nebuloses planetàries es dispersen en 50.000 anys. Es denominen nebuloses planetàries perquè als astrònoms primitius els hi recordaven als planetes.
Nom Bayer: Combinació d'una lletra grega i el nom d'una constel·lació (Alpha Centauri, Epsilon Orionis etc.) usada per a identificar estrelles brillants. El sistema el va utilitzar per primera vegada Johann Bayer el 1603. Les estrelles més brillants d'una constel·lació normalment tenen una lletra propera al inici de l'alfabet. A unes quantes estrelles febles se'ls hi va assignar lletres minúscules romanes des de l'a fins a la z o lletres romanes majúscules des de l'A fins a la Q (p Eridani, N Velorum etc.) Veure també Flamsteed number.
Número de Flamsteed: Combinació d'un número i el nom d'una constel·lació (61 Cygni, 36 Ophiuchi, etc.) usada per a identificar les estrelles visibles a simple vista. Els números van ser aplicats al catàleg estel·lar de John Flamsteed publicat el 1725. No totes les estrelles visibles a ull nu tenen un número de Flamsteed i la majoria d'estrelles de la part més meridional de l'hemisferi sud no en tenen. Veure també Nom Bayer.
Paral·laxi: Lleuger desplaçament periòdic de les posicions aparents d'estrelles properes degut al canvi de posició de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol. L'estrella més propera té el major desplaçament. La distància a les estrelles en parsecs és de només 1/parallax, (or en anys-llum és de 3,2616/paral·laxi) on la paral·laxi s'expressa en segons d'arc.
Parsec: Distància a una estrella que té una paral·laxi de 1 segon d'arc. (No hi ha cap estrella tan propera). 1 parsec = 3,2616 anys-llum.
Quàsar: Galàxia amb un nucli tan extremadament lluminós que supera en lluminositat a la galàxia companya en uns quants centenars de vegades. Estan a milers de milions de anys-llum de distància i són característiques de l'Univers primitiu. La font d'energia d'un quàsar probablement és la matèria que cau cap a l'interior d'un forat negre supermassiu.
Romanent de supernova: Romanent d'una estrella, visible com una nebulosa de gas en expansió que ha estat ejectada a altes velocitats per una explosió supernova.
Ross, Frank: Astrònom que investigà l'alt desplaçament propi d'estrelles entre els anys 1925 i 1939, generant una llista de 1.070 estrelles properes.
Segon: Veure segon d'arc.
Segon d'arc: Mesura per a angles molt petits. 1 segon d'arc = 1/60 minut d'arc = 1/3.600 graus.
Sistema planetari: Conjunt d'una estrella amb els planetes, satèl·lits, asteroides, cometes i pols que la orbiten.
Supercoordenades galàctiques: Sistema de coordenades basat el el pla aproximat del Supercúmul de Virgo, El pla supergalàctic passa entre el Sol i el centre del Cúmul de Virgo cúmul. Alguns supercúmuls propers també estan a prop d'aquest pla. Els símbols usats per a les supercoordenades galàctiques són L (longitud) i B (latitud). El punt zero està a AR = 02h 49m1 4s Dec = +59° 31' 42", i el pol nord supergalàctic està a AR = 18h 55m 01s Dec = +15° 42 '32" (coordenades època 2000).
Supercúmul: Gran concentració de centenars de milers de grups de galàxies. Els supercúmuls tenen una grandària compresa entre 100 milions i 500 milions d'anys-llum i normalment estan inclosos en grans capes i murs de galàxies que envolten grans buits on hi ha molt poques galàxies. Els supercúmuls es van formar en l'Univers primigeni quan la matèria col·lapsà sota la influència de la gravetat.
Supernova: Explosió estel·lar catastròfica que pot brillar breument com els milers de milions d'estrelles de tota una galàxia. Pot tenir lloc quan una estrella supergegant exaureix el seu combustible nuclear causant el col·lapse del nucli de l'estrella emetent una gran quantitat d'energia que expulsa a gran distància les seves capes externes deixant com a resultat una estrella de neutrons o en casos extrems un forat negre.
Temperatura: En astronomia la temperatura es mesura amb l'escala Kelvin (símbol K) que és igual als °C + 273°. Així la temperatura mitja de la Terra de 20°C és igual a 293K i la temperatura de la superfície del Sol de 5.500°C és d'una 5.770K.
Unitat Astronòmica: Distància mitja entre la Terra i the Sol. És igual a 149.597.871 km. S'utilitza sovint per a distàncies en el Sistema Solar o entre estrelles companyes (que formen un sistema múltiple).
Velocitat radial: Velocitat d'un objecte en relació a la posició de l'observador. En un Univers en expansió una galàxia amb una velocitat radial més alta generalment està més lluny de l'observador que una amb una velocitat radial més reduïda.
Wolf, Max: Astrònom que investigà l'alt desplaçament propi de les estrelles entre els anys 1919 i 1931, generant una llista de 1.566 estrelles properes.