Nombre d'estrelles en un radi de 50.000 anys-llum = 200.000 milions |
Mapes addicionals | |
---|---|
Aquest és un altre mapa de la Via Ląctia. A estat dibuixat com si estiguéssim observant just des de sobre de la nostra galąxia. |
Aquesta galąxia nana és la més propera a la nostra. Perņ tot i aixņ nova ser descoberta fins al 1994. Estą a l'altre extrem de la Via Ląctia i estą molt obscurida pel gas i pols que s'interposen. Estą a uns 78.000 anys-llum de distąncia i té una 10.000 anys-llum de diąmetre. Orbita la nostra galąxia en un perķode aproximat de 1.000 milions d'anys perņ no s'espera que duri massa, ja que en una pocs centenars de milions d'anys serą destrossada per la nostra galąxia. Conté un mķnim de 10 milions d'estrelles. Estą aproximadament a la mateixa posició que el cśmul globular M54 perņ no estą clar si aquest cśmul forma part de la galąxia nana.
La galąxia nana Sagittarius probablement no serą la primera galąxia que hagi estat 'devorada' per la nostra. L'Sloan Digital Sky Survey, per exemple, informa que fóra de la Via Ląctia hi ha aglomeracions gegantines d'estrelles que semblen ser les restes de galąxies més petites que van ser destruļdes per la Via Ląctia fa més de mil milions d'anys. La distribució d'aquestes estrelles mostra al menys dos agrupament que tenen alguns milers d'anys-llum de grandąria i que estan a més de 100.000 anys-llum del centre de la galąxia.
Un pląnol complert del cel amb les 25.000 estrelles més brillants i més blanques (B-V<0) mostra com aquestes es concentren per tota la Via Ląctia. Aquest mapa mostra la nostra visió interna i limitada de la Via Ląctia. La gran taca fosca al mig, prop del centre de la imatge, és deguda a properes nebuloses fosques a la constel·lació d'Ophiuchus.